L’obra menys coneguda de Gaudí

By 31 January, 2018Gaudí

Si sou barcelonins, és possible que us permeteu la llicència de mirar el mòbil quan el vostre autobús passa pel carrer Marina amb Rosselló, ignorant el temple més famós de la ciutat. Si aquests dies aneu de rebaixes, no seria d’estranyar que us recorreu el Passeig de Gràcia com si fóssiu al passadís de casa vostra, mirant més aviat al parquet i ben atrafegats dins la vostra rutina com per parar atenció als meravellosos quadres de l’avi, que en la nostra metàfora són, en efecte, la Casa Batlló o la Casa Milà (sí, La Pedrera).

O potser no. Potser feu cua per fer-vos una selfie amb el drac del Park Güell o sereu els primers en trepitjar la Casa Vicens un cop sigui oberta al públic. El que és ben segur, si més no, és que estem massa ben acostumats a una arquitectura de luxe com per dirigir la mirada enlaire, encuriosits, com fan tantes i tantes persones cada dia, seduïdes per la peculiaritat del treball de Gaudí. La fama internacional del trencadís no és cap novetat.

Obres_menys_conegudes_park_güell

En qualsevol cas, tothom sap que l’obra de Gaudí va més enllà de les obres estrella. D’igual manera com sabem que Picasso pintà infinitat de quadres més enllà del Guernica o Les senyoretes del carrer Avinyó bo i no ser capaços de nombrar-ne més d’un parell d’altres; sabem que Gaudí degué dissenyar més edificis, a banda dels esmentats més amunt. La porta de les Finques Miralles al carrer Manel Girona? Exacte. Els Pavellons Güell amb el drac de ferro a la reixa de l’Avinguda Pedralbes? Molt bé. Les faroles de la Plaça Reial? També. Excel·lent.

Seguint per aquesta línia ascendent en el coneixement exhaustiu de l’arquitectura gaudiniana, molts de vosaltres, petits erudits de la creació de l’arquitecte de Reus, enumerareu orgullosos el Col·legi de les Teresianes, a l’Avinguda General Mitre, la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, sempre modesta però presumint de la seva verdor. Com? Us preguntaran, un edifici de Gaudí al Raval? I traureu pit i direu, és clar, i com n’és d’exuberant, el Palau Güell!; o la Torre Bellesguard, elegant i exquisida, dominant la ciutat des de ben a prop de Collserola.

Obres_menys_conegudes_palau_Güell

Però encara n’hi ha més. No oblidem que Gaudí fou immensament productiu i que treballà fins, gairebé, el dia en que morí. Com ja deveu saber, Gaudí fou un home solitari, cosa que el dugué a abocar-se a l’estudi, l’experimentació, el disseny i la creació d’allò que veiem avui. Bé, d’allò que, si més no, us expliquem aquí.

Perquè resulta que hi ha altres edificis que passen més aviat desapercebuts. Ja sigui pel fet de trobar-se fora de Barcelona, ja sigui per cumplir una funció que va més enllà de la visita (com la restauració), ja sigui perquè són de la mateixa modèstia que el mestre que les aixecà, n’hi ha que són veritables diamants en brut pel que fa a obra gaudiniana en el seu estat més pur. Us en fem cinc cèntims d’aquells que trobem que la seva popularitat no acaba de fer justícia al seu caràcter.

1.  La Cooperativa Obrera Mataronense  fou construïda entre el 1878 i el 1882, en efecte a la capital del Maresme. El que avui acull la col·lecció Bassat d’Art Contemporani, fou en principi la seu social de la cooperativa, dissenyada per a incloure una fàbrica, un edifici de serveis, una zona amb cases econòmiques i un casino enjardinat. Tot i que avui només en coneguem les dues primeres i una nau, la Nau Gaudí, els arcs catenaris que la caracteritzen ens ajuden a entendre la seva arquitectura posterior i, el seu propòsit socialista utòpic, la ideologia que l’acompanyà durant la resta de la seva vida

Obres_menys_conegudes_Cooperativa_Mataronense

2.  Amb el pompós nom d’El Capricho es coneix el xalet cantàbric Villa Quijano, construït a Comillas entre 1883 i 1885. Aquesta residència d’estiu recorda pels seus elements estructurals i decoratius a la Casa Vicens, ja que es tracta de dues de les obres en què es revela la màxima influència del Pròxim i Extrem Orient en Gaudí. En sobresurten la seva torre cilíndrica, les ceràmiques amb girasols i la seva planta, en forma de U. Que no us enganyin les seves dimensions: El Capricho (conegut així per la seva exuberància) és en efecte un caprici pels ulls i pels qui somnien desperts imaginant que uns interiors i exteriors foren en el seu dia casa i gaudiment d’algú. I sí!, es pot visitar.

Obres_menys_conegudes_El_Capricho

3.  L’any 1901, Eusebi Güell encarregà a Gaudí un edifici que servís de residència als tècnics de la seva productora de ciment Asland, a la fàbrica del Clot del Moro, al Berguedà.  Així es començà a cosntruir l’any següent el Xalet del Catllaràs, un edifici de tres plantes i sis vivendes, allunyat dels boscos i rodejat de camps de cultiu i deheses naturals, on els seus habitants poguessin gaudir de les vistes de l’entorn. És una de les obres de Gaudí amb una de les conjuncions més innegables d’estètica i funcionalitat. Durant els anys en què durà la construcció del xalet, Gaudí s’allotjà a casa de l’industrial tèxtil Joan Artigas i Alart, dins la mateixa localitat de Pobla de Lillet. En senyal d’agraïment, Gaudí dissenyà els Jardins de Can Artigas per a un terreny que l’industrial posseïa al llit del riu Llobregat.

Obres_menys_conegudes_xalet_del_catllaràs

4.  A més d’El Capricho, només hi ha dues obres gaudinianes més fora de Catalunya: es tracta del Palau Episcopal d’Astorga (1889-1915) i de la Casa Botines (1891-1894). Ambdós es troben a la província de Lleó, el primer a la localitat del nom que duu i l’altre, a la capital de la província. Es tracta de dos edificis d’estil neogòtic i modernista, amb clares influències de l’art gòtic medieval i empleant superfícies reglades alhora que suprimint elements decoratius com ara els merlets o els calats excessius que veiem a la seva obra posterior. Les seves funcions, si més no, foren ben diferents: mentre que la Casa Botines acollí activitats comercials i financeres, el palau episcopal d’Astorga substituí un anterior palau, cremat en un incendi uns anys abans. El bisbe Joan Baptista Grau encarregà el projecte a Gaudí que, per trobar-se immers en altres projectes com l’escola de les Teresianes, els Pavellons Güell o la Sagrada Família, veié impossible traslladar-se a Astorga pel projecte i dissenyà els plànols a partir de fotografies i dibuixos que el bisbe li féu arribar.

Obres_menys_conegudes_palau_episcopal_astorga

Obres_menys_conegudes_casa_botines

Aquests edificis són la prova de que, per a conèixer realment l’obra d’un mestre, no és suficient visitar el que podríem considerar la Fòrmula 1 de la seva creació. Els xalets, les residències i la història darrere cada un d’ells són les pinzellades que ens ajuden a completar el coneixement de l’arquitectura del geni, tot fent un pas més enllà d’allò ja arxiconegut.

Acabem amb bones notícies: l’obra de Gaudí alhora que ens atipem de valent. Tant la Casa Calvet a l’Eixample de Barcelona com els Cellers Güell, al Garraf, acullen restaurants que alimenten l’estómac a més de la vista i de l’ànima. Això sí, aneu amb compte no us caigui el menjar mentre badeu amb les voltes del Celler o els frontons de la Casa!

 

 

Imatges: Gaudí: www.cosasdearquitectos.com / Park Güell: www.elperiodico.cat / Palau Güell: www.static.barcelona.com / Coop. Mataronense: www.20minutos.es / El Capricho: www.escapadarural.com / Xalet del Catllaràs: www.4.bp.blogspot.com/ Palau Episcopal d’Astorga: www.4.bp.blogspot.com /  Casa Botines: www.img10.deviantart.net/

Leave a Reply