El geni neix, o es fa?

By 31 January, 2018Gaudí

Cent seixanta quatre. Aquesta seria l’edat d’Antoni Gaudí avui 25 de juny de 2016, de no haver estat atropellat per un tramvia a la cantonada de la Gran Via amb el carrer Bailén el mateix mes de 1926. Bé, o si hagués estat immortal com la seva obra, avui representació atemporal de la conjunció dels valors de la natura dins  l’arquitectura. Així, en l’aniversari del seu naixement, se’ns fa impossible no commemorar Antoni Gaudí com a infant, tot imaginant quines foren les experiències de l’entorn que el veié créixer i què fou el que el dugué a  sentir la necessitat d’elevar la terra en direcció al cel.

No és cap secret que el jove Antoni fou un nen malaltís. Havent de passar unes èpoques al mas familiar de Riudoms que d’altra banda hagués passat estudiant a l’escola de Reus, desenvolupà la que de ben segur fou la personalitat d’un futur geni: solitari i obsés alhora que immensament sensible i tenaç. De la mateixa manera, fou aquesta emotivitat la que el dugué a fascinar-se per les possibilitats artístiques dels tresors mundans que se li oferia dia rere dia.

Trencadís_Park_Güell

Créixer al Mediterrani, especialment pel que fa a la llum i el mar, fou la principal font d’inspiració per al futur arquitecte des de ben jove. El sol és el gran pintor de les terres mediterrànies!, afirmà Gaudí més endavant. La virtut està en el punt mitjà. Al Mediterrani, que vol dir al mig de la terra, es rep la llum del sol a quaranta-cinc graus, que és la que il·lumina millor els objectes, sense que apareguin deformats. Als països del nord, per manca de claror, el cap se’ls omple de fantasmes. Al Mediterrani, en canvi, tenim els ulls acostumats a imatges concretes i, per tant, més aptes per a les arts plàstiques.

D’aquesta manera, Gaudí desenvolupà una innegable mestria per a l’observació. Les textures, la geometria, les flora i la fauna foren alguns dels elements que demostra que l’obra de Gaudí és molt més que arquitectura. Un clar exemple són les flors grogues que vesteixen parts de la Casa Vicens. Quan visità l’espai per primer cop per a prendre mides, trobà el sòl cobert d’aquestes petites flors. Mitjançant rajoles amb què després cobrí les parets exteriors de la Casa, integrà un cop més la seva obra en l’entorn com a símbol de respecte i admiració de fins la més delicada de les representacions de la natura.

Casa_Vicens_detall

No sabem si el geni neix o es fa. El que sí és segur, és que la seva obra parla del seu origen i les seves influències alt i clar. Les construccions del mestre són el reflex del tarannà d’un home que visqué per a rendir homenatge a allò que li havia donat la vida i a les forces que feien, i segueixen fent, del món un espectacle estètic, cultural i científic constant.

_

 

Hundred sixty four. That would be Antoni Gaudí’s age on June 25th 2016, had he not been run over by a tram on the corner of Gran Vía with Carrer Bailén on the same month in 1926. Well, or had he been immortal, like his work is today, as well as a timeless conjunction of the values of nature within architecture. This way, on his birthday anniversary, we find it hard not to recollect Antoni Gaudí as a child as we imagine the spectrum of experiences that the environment that saw him grow and which made him feel the necessity to make earth grow onto the sky.

It is no secret that young Antoni Gaudí was unusually ill. Having spent the time in the family country home that he would have otherwise spent in school in Reus, he developed what most certainly was the personality of a future genius: solitary and obsessive as well as highly sensitive and tenacious. Equally, it was this same emotion that made him be fascinated by the artistic possibilities of the mundane treasures that were offered to him day after day.

His upbringing in the Mediterranean, especially regarding its light and sea, was the main source of inspiration for the future architect since a young age. Sun is Mediterranean lands’ greatest painter!, he once said. Grace lies in the medium point. In the Mediterranean, which means in the middle of the land, we receive sunlight on forty five degrees, which is the one that best illuminates objects, without deformations. In northern countries, due to a lack of lightning, their heads are full of ghosts. In the Mediterranean, however, our eyes are used to particular images, hence more suitable for plastic arts.

This way, Gaudí developed an undeniable mastery for observation. Textures, geometry, flora and fauna were some of the elements that show that Gaudí’s work is much more than just architecture. A clear example are the yellow flowers dressing parts of Casa Vicens. When he first visited the place in order to get measurements, he found the space covered in these tiny flowers. Throughout tiles that he afterwards used to cover the exterior walls of the house, he integrated once again his work in the environment as a sign of respect and admiration of even the most delicate of nature’s representations.

We ignore whether geniuses are born or made. One thing is clear, though, that is, his work talks about his origins and influences loud and clear. The master’s constructions are a reflection of a man who lived to homage what had given him life, as well as the forces that turned the world into an aesthetic, cultural and scientific constant spectacle.

*Imatges: Retrat de Gaudí: www.forumlibertas.com / Park Güell: www.hostallivebarcelona.com / Detall rajola: www.terumah.ca

Leave a Reply