La ceràmica de Gaudí

El llegat que Gaudí va deixar sota el seu nom és ben extens, variat i, sobretot, admirat. Costaria quedar-se amb una sola de les seves creacions, o triar aquella que el va fer únic com a geni i arquitecte.

Tot i això, el trencadís no pot passar desapercebut. L’ús de petits trossos irregulars en diferents tonalitats de color per a construir formes arrodonides a partir de rajoles planes és una de les troballes més representatives en l’obra de Gaudí. De fet, no només l’utilitzava com a element decoratiu en peces petites, sinó que forma una gran part de l’arquitectura que ell dissenyava.

Aquest podia estar fet de diversos materials, com marbre o vidre, però el més comú era l’ús de la ceràmica. Per què? Perquè aquesta tingué un gran protagonisme en l’era del Modernisme, i contemporani a l’època, Gaudí l’adoptà com un dels trets més característics de la seva obra.

Des de les seves primeres creacions, Gaudí ja utilitzà els recobriments ceràmics com un element essencial en els seus treballs, i ho feia de manera orgànica gràcies a aquest trencadís. Amb un ús abstracte del color aconseguia que les façanes imitessin naturalment el paisatge, i trobem representada aquesta dinàmica en diversos dels seus edificis. El Capricho, a Comillas, mostra predominança de peces ceràmiques en relleu representant gira-sols, alternats amb peces verdes a mode de fulles. La Casa Vicens també mostra al seu exterior unes petites flors grogues, que formaven part del territori quan Gaudí el conegué per començar a edificar. I podríem seguir enumerant exemples, com les rajoles blaves i verdes jaspiades dels Pavellons Güell, o la varietat de formes i dibuixos amb ceràmica al Parc Güell. Aquestes peces ceràmiques provinents del taller de Gaudí es troben exposades a Gaudí Exhibition Center, com les margarides grogues de Casa Vicens o els trèvols de quatre fulles amb roses silvestres.

Tots ells comporten un gran treball per aconseguir aquest revestiment adaptat a les superfícies corbes de la seva arquitectura, ja que calia trobar el color i la forma de ceràmica que encaixés en cada moment. Aquests provenien de rajoles senceres que Gaudí comprava als seus proveïdors, que després esmicolava i adaptava a les obres. D’altres vegades aprofitava estocs defectuosos per ser reutilitzats, recuperant rajoles trencades de les runes d’edificis propers. En queda constància en diverses factures i documents autografiats que podem trobar també a l’exposició Walking with Gaudí. No us ho perdeu!

Leave a Reply