La Barcelona que va viure Gaudí

By 15 Octubre, 2019Antoni Gaudí

La recuperació del passat, l’interès per allò que torna i reviu per sorprendre’ns de nou amb la seva bellesa, ha estat una constant al llarg de la història. Un bon exemple d’això es el moviment artístic del Renaixement, que intentava recuperar la tradició clàssica, tot i que ho trobem també en diversos aspectes de la natura i, fins i tot, de la religió. D’aquesta manera, el renéixer ha captivat la humanitat, així com també va captivar la Barcelona de Gaudí.

El renéixer de la cultura catalana està lligat a l’obra d’aquest gran arquitecte, que va deixar l’empremta de la història, la cultura i la tradició catalanes a les seves obres. En són exemples el gran drac de la façana de la Casa Batlló, el vitrall de colors de la senyera a l’escala d’honor del Palau Güell, els soldats d’inspiració medieval de les xemeneies de La Pedrera o els bancs de trencadís de Bellesguard, entre d’altres. No obstant això, Gaudí no va ser l’únic artista i intel·lectual que va formar part del moviment que pretenia recuperar la tradició, la llengua i la cultura catalanes. Ens referim a la Renaixença.

Casa Batlló Gaudí
Casa Batlló Gaudí

La Renaixença sorgeix a mitjans del segle XIX amb la intenció de promoure l’ús del català en diferents àmbits de la cultura i la literatura, atès que en aquest moment el castellà era la llengua utilitzada als diferents àmbits de la vida pública, com per exemple documents oficials, legislació, teatre, educació, etc.

En general, el context en el qual va viure Gaudí va ser un moment de retrobament amb la història i la tradició a tota Europa. El canvi en la societat que va comportar la Revolució Industrial va fer que molts països s’interessessin per la recerca dels seus moments gloriosos per trobar l’origen de la nació. El passat medieval va ser aleshores reivindicat per molts d’ells, com és el cas de Catalunya, on es van començar a estudiar i recuperar tot un seguit de llegendes i tradicions que durant molt de temps havien estat oblidades.

Gaudí va ser un mestre de l’art de les històries, ja que li agradava amagar petites anècdotes a les finestres d’una habitació, així com deixar veure grans històries a la façana d’un edifici ple de colors. Més encara, va inventar formes que harmonitzaven amb la natura i la geometria al mateix temps. Així, a Bellesguard, Gaudí va fer tota una oda a la fi de la dinastia dels comptes de Barcelona situant l’edifici al costat de les ruïnes del palau de Martí l’Humà —de qui conservem un retrat al retaule del Trasllat de les relíquies de sant Sever al nostre museu—. No només ens interessa la ubicació sinó també els símbols arquitectònics de l’edifici, que pretenen tot plegat crear l’efecte d’un castell medieval. Així, trobem una torre amb una corona i amb la senyera que s’alcen cap al cel, el gran drac de la llegenda de sant Jordi que s’amaga rere les formes de la terrassa o els motius decoratius de la de l’exterior de la casa que ens recorden la magnitud i el poder de la Corona d’Aragó, alhora que l’ocàs de la mateixa, entre d’altres. Tot un invent que fa dialogar el present i el passat, la casa amb les ruïnes i, en definitiva, la Renaixença de l’època del nostre arquitecte i els grans temps de la Corona d’Aragó.

Bellesguard Gaudí
Torre Bellesguard