Casa nostra

By 19 Març, 2019El museu

Què era això abans?, on ens trobem?, allò és part de la muralla romana? Al nostre museu ens trobem diàriament amb preguntes d’aquest tipus. Els visitants surten intrigats per l’arquitectura de l’edifici que clarament fa pensar que es troben en un lloc amb molts anys d’història, i no van per mal camí.

L’edifici on es troba el Gaudí Exhibition Center es conegut a la ciutat com la Pía Almoina, fent referència a la institució de beneficència que portà aquest mateix nom. Si més no, la primera institució que va ocupar els terrenys on ara s’aixeca l’edifici de la Pia Almoina, va ser la Canonja, de la qual en tenim referències des de l’any 878.

Baixada de la Canonja, un dels laterals de l’edifici

La destrucció de la ciutat de Barcelona per part de les tropes d’Almansur (el califa de Còrdova) al 985 va fer que l’edifici s’ensorrés i, una vegada centrada l’atenció del califa en els  territoris de Lleó i Castella, el bisbe Aeci va fer una dotació als canonges per aixecar un lloc on poguessin viure en comunitat l’any 1009. Va ser a arrel de l’aixecament de la nova seu de la canonja quan van aparèixer altres institucions de caritat al voltant com la anomenada Pia Almoina i l’hospital dels pobres i pelegrins, les quals van assolir un gran valor social a partir del segle XIII.

A Catalunya podem trobar varies Pia Almoina, ja que eren organitzacions que depenien d’una catedral. En el cas concret de Barcelona, la primera Pia Almoina que va actuar com a centre d’acció caritativa diocesana i en conseqüència ciutadana, es construeix al s. XII i funcionarà fins al s. XV en el lloc on actualment està el claustre de la catedral. Aquest edifici va sorgir gràcies a un canonge de la catedral que va decidir aprofitar les seves propietats per ajudar als pobres. Durant el temps que es va estar actiu es va alimentar a unes 300 persones diàriament.

Deu anys després de l’ensorrament del la primera Pia Almoina es va construir l’edifici actual, l’any 1423, després que el rei Alfons el Magnànim va cedir el solar a l’ordre dels Mercedaris. Un any més tard, aquest van vendre el solar als canonges de la Seu. Situat al Pla de la Seu, al costat de la Catedral de Barcelona, sobre una part de les muralles romanes (segles II-IV) i incorporant una de les seves torres, s’aixecà el primer del cossos de l’edifici.

Cap a la meitat del segle XVI es va realitzar una remodelació de tot l’entorn de la Catedral. Amb aquestes obres, al 1546, s’aixecà perpendicularment un nou edifici annex de tres plantes semisoterrat. El portal amb dovelles de la façana principal format un arc de mig punt ens fa adonar-nos que ens trobem davant d’un edifici d’estil gòtic, encara que a la façana llisa del segon cos aixecat està acabada a la part superior per una galeria amb arcs escarsers sobre columnes toscanes d’estil renaixentista.

Façana principal (Pla de la seu, 7).

Més tard, amb les guerres de finals dels segle XVI amb França i la Guerra de Successió de principis del segle XVIII, juntament amb una administració deficitària del patrimoni va iniciar un període de crisis que va afectar a l’edifici. Al segle XIX amb l’arribada de les desamortitzacions de Mendizábal de l’any 1841, que va posar a subhasta propietats d’ institucions religioses, va acabar amb la institució i va fer que l’edifici passés a ser la seu de la Guàrdia Urbana de la ciutat. Un segle més tard, dins del procés de recuperació i revalorització de la muralla que dugué a terme l’arquitecte Florensa, es van enderrocar el 1949 algunes cases adherides al mur de l’edifici deixant espai per les torres de la muralla i els llenços entre torre i torre.

No va ser fins l’any 1954 quan l’edifici va quedar fixat com seu del Museu Diocesà un centre museístic on fer exposicions, quedant al servei de la ciutadania. Aquell mateix any, es va sol·licitar la declaració de l’edifici com a monument històric artístic d’interès nacional, reconeixement finalment assolit al 1970.

Tota aquesta barreja d’institucions, èpoques i estils ha fet que l’edifici conservi elements llegats del passat tan diferents com un capitell mossàrab de pedra esculpida del segle IX-X, una escala monumental, una galeria renaixentista i, procedent de les últimes excavacions, un cap de medusa probablement d’un conjunt funerari romà del segle III.

Cap de Medusa