La relation qui existe entre Antoni Gaudí et la ville de Barcelone est presque un lien de fraternité et aussi de communion mystique. Au début du XXème siècle, Barcelone a vécu une importante croissance et le modernisme est devenu l’attirance principale de la bourgeoise émergente, qui utilisait ce mouvement artistique pour la construction de ses nouveaux bâtiments. L’architecte Gaudí, donc, a été l’un des personnages qui a vu une grande opportunité en tout cela pour pouvoir réaliser ses projets.

Què és allò més idiosincràtic de l’arquitectura de Gaudí ?

Quins són els detalls que ens fan encendre la bombeta al cap per a dir Ep! Això fa olor d’encàrrec Güell? Són els colors vius, les formes orgàniques, les referències a animals i plantes, el punt mig entre artesania i arquitectura o aquest estrany mosaic en el que, si ens hi fixem bé, podem arribar a trobar-hi colls d’ampolla?

La Sagrada Família és, a més d’un edifici omnipresent, monument de monuments i etern símbol del catolicisme fet pedra, com una mare per molts barcelonins. N’estem tan acostumats i ens l’han venerat tant des de fora que sovint tendim a oblidar-nos d’ella, pensar que ja no hi ha res de nou o que aquesta avança al seu ritme lent i inalterable. Però, quan fa que no la truqueu, perdó, visiteu, la Sagrada Família?